Español
ΕλληνικάAbans de la segona guerra mundial, quan Barcelona era encara una ciutat petita, ja existia una presència grega tant en el terreny comercial com en el social.
Hi va haver grans empreses que van deixar els seus noms, i algunes encara existeixen avui en dia.
Segons notícies que tenim, les primeres famílies gregues es van establir a Barcelona al voltant dels anys 1928-1930.
Encara avui perduren entre nosaltres els noms de famílies conegudes, com els Sakelis, els Mounoukhos, els Rinos, els Skoufetzís o els Barkàs, el nom dels quals es documenta l’any 1928 i que potser sigui la família grega més antiga de Barcelona.
Descendents d’aquestes famílies i molts altres foren els que van contribuir a la fundació de la Comunitat actual.
A partir de documents escrits que s’han conservat, coneixem el nom de moltes famílies antigues i fins i tot les quantitats amb què van contribuir a les celebracions religioses i altres despeses.
Com era d’esperar, molt aviat va sorgir una nova generació grega a Barcelona. Aquesta nova generació estava formada per persones nascudes bé de pares grecs, bé de matrimonis mixtes. En realitat, les generacions que seguiren són catalans grecs, especialment les generacions de postguerra, que es poden considerar els precursors de la Comunitat actual.
Els primers grecs que arribaren a Barcelona portaren amb ells, com era d’esperar, els seus usos i costums, i sempre van intentar mantenir algun contacte entre ells per poder mantenir la llengua grega i al seva religió.
Així, per poder veure’s i conversar dels diferents assumptes que els ocupaven en aquella època, organitzaven periòdicament festes, trobades i celebracions religioses, preocupant-se alhora que vingués sovint un sacerdot des de França, al qual allotjaven a les cases.
Cap a meitat de l’any mil nou-cents setanta-quatre, un grapat de joves grecs acabats d’arribar, entre ells qui escriu, tenien costum de trobar-se cada dissabte a la tarda en el Milk Bar, un petit bar de la part de dalt de la Rambla de Catalunya, gairebé a la Diagonal, que regentava una grega, la Sra. Maria, que sempre, amb les cerveses de rigor, ens servia uns selectes aperitius.
Tal com he recordat més amunt, els catalans grecs, qua ja tenien una comunitat grega de facto, havien convidat aquells dies l’arximandrita Stefanos, sacerdot de Niça de França, per celebrar una Litúrgia. Fou llavors que, a través de Tomàs Palamarizís, que aleshores també era nouvingut, ens proposaren d’anar a l’església per debatre la fundació d’una comunitat grega.
Promotor i impulsar de tot el moviment fou el sempre recordat J. Skoufetzís, amb l’impuls i el recolzament de l’arximandrita Stefanos i també amb la col·laboració de la resta de grecs catalans d’aquella comunitat de facto.
L’arximandrita Stefanos, avui bisbe d’Estònia, sempre que visitava Barcelona, cosa que feia molt sovint, es preocupava de reunir-nos, d’animar-nos i de debatre amb nosaltres què i com havia de fer-se per posar en marxa allò que fos necessari per al reconeixement de la Comunitat – Església.
Les primeres trobades, la majoria de vegades, tenien lloc en el despatx d’en Iannis Skoufetzís, al carrer d’Enric Granados 13, al fons d’un magatzem, un lloc que, en broma, solíem anomenar “l’escola secreta” – to krifo sxoleío. Allà començaven interminable converses que no poques vegades acabaven amb un got de vi…
Així doncs, en un d’aquells encontres vam decidir presentar la sol·licitud corresponent perquè se’ns reconegués la fundació de la Comunitat Grega de Barcelona, i es va redactar l’anomenada “Acta de Fundació”, amb la sol·licitud de fundació de la comunitat grega – església, sota el patronat de Sant Nectari, per tal de celebrar-ne cada any la memòria com a protector de la Comunitat i de l’Hel·lenisme a Barcelona, acta que signaren com a fundadors els senyors:
Ioannis Skoufetzís
Emmanouil Barkàs
Ioannis Mounoukhos
Maria Papazakharíou
Stilianós Botsis
Panaiotis Iannelis, que escriu aquesta història.
A continuació es va presentar a les autoritats espanyoles, aleshores el Governador Civil, per al seu reconeixement.
Passats molts mesos, gairebé un any, vàrem rebre la resposta en què ens comunicaren el tant desitjat reconeixement de la Comunitat Grega de Barcelona.
Així doncs, en una de les litúrgies que aleshores se celebraven gairebé cada mes, vam comunicar la fundació oficial de la comunitat i en un termini breu es van redactar els primers estatuts, que també es van sotmetre al reconeixement de les autoritats competents de l’Estat espanyol, que finalment els va reconèixer en data 24 de desembre de 1981.
Es van celebrar les primeres eleccions en les que van prendre part tots els grecs que hi havia a Barcelona. En elles es va escollir el primer Consell d’Administració, format per set membres:
President: Ioannis Skoufetzís
Vicepresident: Nikos Kastanós
Secretària: Maria Papazakhariou
Tresorer: Panaiotis Iannelis
Membres: Stilianós Botsis
Leonidas Moulàs, el sacerdot encarregat de la parròquia
D’acord amb els estatus d’aquella època.
El primer període va ser molt constructiu i per primera vegada els grecs de Barcelona es trobaven tots junts.
Es dugueren a terme moltes activitats de caràcter social i religiós i, sempre, les grans festes se celebraven d’acord amb els usos i costums grecs, amb balls, cançons i música grega.
Però com sol succeir, amb el temps, després del zènit arriba la decadència. Va canviar el consell d’administració i la Comunitat es va debilitar, gairebé es va oblidar, fins que un dia, a finals de 1996, a proposta de Nikos Kastanós ens vam tornar a reunir i vam posar en funcionament la Comunitat.
Es van celebrar eleccions i sota la presidència de Nikos Kastanós, el nou Consell d’Administració amb total unanimitat va elegir president honorari i vitalici Ioannis Skoufetzís.
En aquella època, la Comunitat es va organitzar i va desenvolupar una gran activitat. Van tenir lloc moltes activitats socials i religioses, es va crear per primer cop una escola grega i, a més, per primera vegada, va ser reconeguda per l’Estat grec.
Amb el pas del temps hi va haver canvis en el Consell d’Administració, per al que s’elegiren dignes continuadors de l’obra, i a mitjan de 2001, sota la presidència de la senyora Seti Kaliakouda, amb els nous membres i persones joves que arribaren a la Comunitat, aquesta es va desenvolupar encara més i amb molt bons resultats.
Des de principis de 2003 fins ara, sota la presidència de la senyora Maria Mitrou, el nou Consell d’Administració de la Comunitat, amb els migrats recursos econòmics de què disposa, ha aconseguit fites molt altes.
Per començar, la Comunitat va llogar un local propi on els seus membres poden reunir-se per trobar-se i parlar entre ells, i celebrar actes festius.
Va refundar l’escola grega, una biblioteca amb llibres escolars grecs i, gràcies als seus esforços, va venir un mestre designat des de Grècia. Així, avui, a més de la llengua grega, s’ensenyen balls, cants grecs, etc…
Es celebren reunions que donen als membres l’oportunitat de conèixer-se i desenvolupar els corresponents vincles de coneixement entre els grecs de Barcelona.
També gràcies a la seva preocupació, ve periòdicament un sacerdot de la metròpoli de Madrid i es celebra la Litúrgia, especialment en els dies de gran festa, que, al mateix temps, es celebren segons els usos i costums grecs, amb menjar, balls i cançons grecs.
Esperem, doncs, que la nostra Comunitat continuï present entre la societat espanyola amb el mateix entusiasme i amb encara més dinamisme, i que es perpetuï a través dels joves grecs barcelonins de demà.
Això és tot el que ateny a la nostra petita comunitat, que ben aviat celebrarà el 27 aniversari de la fundació i, si el segador no estén la seva mà, encara se’n podran escriure diverses pàgines més.
Barcelona, 15 de novembre de 2008
Panayotis Yannelis
Cofundador i membre de la Comunitat