Hi va haver grans empreses que van deixar els seus noms, i algunes encara existeixen avui en dia.<\/p>\n
Segons not\u00edcies que tenim, les primeres fam\u00edlies gregues es van establir a Barcelona al voltant dels anys 1928-1930.<\/p>\n
Encara avui perduren entre nosaltres els noms de fam\u00edlies conegudes, com els Sakelis, els Mounoukhos, els\u00a0 Rinos, els Skoufetz\u00eds o els Bark\u00e0s, el nom dels quals es documenta l\u2019any 1928 i que potser sigui la fam\u00edlia grega m\u00e9s antiga de Barcelona.<\/p>\n
Descendents d\u2019aquestes fam\u00edlies i molts altres foren els que van contribuir a la fundaci\u00f3 de la Comunitat actual.<\/p>\n
A partir de documents escrits que s\u2019han conservat, coneixem el nom de moltes fam\u00edlies antigues i fins i tot les quantitats amb qu\u00e8 van contribuir a les celebracions religioses i altres despeses.<\/p>\n
Com era d\u2019esperar, molt aviat va sorgir una nova generaci\u00f3 grega a Barcelona. Aquesta nova generaci\u00f3 estava formada per persones nascudes b\u00e9 de pares grecs, b\u00e9 de matrimonis mixtes. En realitat, les generacions que seguiren s\u00f3n catalans grecs, especialment les generacions de postguerra, que es poden considerar els precursors de la Comunitat actual.<\/p>\n
Els primers grecs que arribaren a Barcelona portaren amb ells, com era d\u2019esperar, els seus usos i costums, i sempre van intentar mantenir algun contacte entre ells per poder mantenir la llengua grega i al seva religi\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00ed, per poder veure\u2019s i conversar dels diferents assumptes que els ocupaven en aquella \u00e8poca, organitzaven peri\u00f2dicament festes, trobades i celebracions religioses, preocupant-se alhora que vingu\u00e9s sovint un sacerdot des de Fran\u00e7a, al qual allotjaven a les cases.<\/p>\n
Cap a meitat de l\u2019any mil nou-cents setanta-quatre, un grapat de joves grecs acabats d\u2019arribar, entre ells qui escriu, tenien costum de trobar-se cada dissabte a la tarda en el Milk Bar, un petit bar de la part de dalt de la Rambla de Catalunya, gaireb\u00e9 a la Diagonal, que regentava una grega, la Sra. Maria, que sempre, amb les cerveses de rigor, ens servia uns selectes aperitius.<\/p>\n
Tal com he recordat m\u00e9s amunt, els catalans grecs, qua ja tenien una comunitat grega de facto, havien convidat aquells dies l\u2019arximandrita Stefanos, sacerdot de Ni\u00e7a de Fran\u00e7a, per celebrar una Lit\u00fargia. Fou llavors que, a trav\u00e9s de Tom\u00e0s Palamariz\u00eds, que aleshores tamb\u00e9 era nouvingut, ens proposaren d\u2019anar a l\u2019esgl\u00e9sia per debatre la fundaci\u00f3 d\u2019una comunitat grega.<\/p>\n
Promotor i impulsar de tot el moviment fou el sempre recordat J. Skoufetz\u00eds, amb l\u2019impuls i el recolzament de l\u2019arximandrita Stefanos i tamb\u00e9 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la resta de grecs catalans d\u2019aquella comunitat de facto.<\/p>\n
L\u2019arximandrita Stefanos, avui bisbe d\u2019Est\u00f2nia, sempre que visitava Barcelona, cosa que feia molt sovint, es preocupava de reunir-nos, d\u2019animar-nos i de debatre amb nosaltres qu\u00e8 i com havia de fer-se per posar en marxa all\u00f2 que fos necessari per al reconeixement de la Comunitat \u2013 Esgl\u00e9sia.<\/p>\n
Les primeres trobades, la majoria de vegades, tenien lloc en el despatx d\u2019en Iannis Skoufetz\u00eds, al carrer d\u2019Enric Granados 13, al fons d\u2019un magatzem, un lloc que, en broma, sol\u00edem anomenar \u201cl\u2019escola secreta\u201d \u2013 to krifo sxole\u00edo. All\u00e0 comen\u00e7aven interminable converses que no poques vegades acabaven amb un got de vi\u2026<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, en un d\u2019aquells encontres vam decidir presentar la sol\u00b7licitud corresponent perqu\u00e8 se\u2019ns reconegu\u00e9s la fundaci\u00f3 de la Comunitat Grega de Barcelona, i es va redactar l\u2019anomenada \u201cActa de Fundaci\u00f3\u201d, amb la sol\u00b7licitud de fundaci\u00f3 de la comunitat grega \u2013 esgl\u00e9sia, sota el patronat de Sant Nectari, per tal de celebrar-ne cada any la mem\u00f2ria com a protector de la Comunitat i de l\u2019Hel\u00b7lenisme a Barcelona, acta que signaren com a fundadors els senyors:<\/p>\n
Ioannis Skoufetz\u00eds<\/p>\n
Emmanouil Bark\u00e0s<\/p>\n
Ioannis Mounoukhos<\/p>\n
Maria Papazakhar\u00edou<\/p>\n
Stilian\u00f3s Botsis<\/p>\n
Panaiotis Iannelis, que escriu aquesta hist\u00f2ria.<\/p><\/blockquote>\n
A continuaci\u00f3 es va presentar a les autoritats espanyoles, aleshores el Governador Civil, per al seu reconeixement.<\/p>\n
Passats molts mesos, gaireb\u00e9 un any, v\u00e0rem rebre la resposta en qu\u00e8 ens comunicaren el tant desitjat reconeixement de la Comunitat Grega de Barcelona.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, en una de les lit\u00fargies que aleshores se celebraven gaireb\u00e9 cada mes, vam comunicar la fundaci\u00f3 oficial de la comunitat i en un termini breu es van redactar els primers estatuts, que tamb\u00e9 es van sotmetre al reconeixement de les autoritats competents de l\u2019Estat espanyol, que finalment els va recon\u00e8ixer en data 24 de desembre de 1981.<\/p>\n
Es van celebrar les primeres eleccions en les que van prendre part tots els grecs que hi havia a Barcelona. En elles es va escollir el primer Consell d\u2019Administraci\u00f3, format per set membres:<\/p>\n
President:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ioannis Skoufetz\u00eds<\/p>\n
Vicepresident:\u00a0\u00a0 Nikos Kastan\u00f3s<\/p>\n
Secret\u00e0ria: \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Maria Papazakhariou<\/p>\n
Tresorer:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Panaiotis Iannelis<\/p>\n
Membres:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Stilian\u00f3s Botsis<\/p>\n
Leonidas Moul\u00e0s, el sacerdot encarregat de la parr\u00f2quia<\/p><\/blockquote>\n
D\u2019acord amb els estatus d\u2019aquella \u00e8poca.<\/p>\n
El primer per\u00edode va ser molt constructiu i per primera vegada els grecs de Barcelona es trobaven tots junts.<\/p>\n
Es dugueren a terme moltes activitats de car\u00e0cter social i religi\u00f3s i, sempre, les grans festes se celebraven d\u2019acord amb els usos i costums grecs, amb balls, can\u00e7ons i m\u00fasica grega.<\/p>\n
Per\u00f2 com sol succeir, amb el temps, despr\u00e9s del z\u00e8nit arriba la decad\u00e8ncia. Va canviar el consell d\u2019administraci\u00f3 i la Comunitat es va debilitar, gaireb\u00e9 es va oblidar, fins que un dia, a finals de 1996, a proposta de Nikos Kastan\u00f3s ens vam tornar a reunir i vam posar en funcionament la Comunitat.<\/p>\n
Es van celebrar eleccions i sota la presid\u00e8ncia de Nikos Kastan\u00f3s, el nou Consell d\u2019Administraci\u00f3 amb total unanimitat va elegir president honorari i vitalici Ioannis Skoufetz\u00eds.<\/p>\n
En aquella \u00e8poca, la Comunitat es va organitzar i va desenvolupar una gran activitat. Van tenir lloc moltes activitats socials i religioses, es va crear per primer cop una escola grega i, a m\u00e9s, per primera vegada, va ser reconeguda per l\u2019Estat grec.<\/p>\n
Amb el pas del temps hi va haver canvis en el Consell d\u2019Administraci\u00f3, per al que s\u2019elegiren dignes continuadors de l\u2019obra, i a mitjan de 2001, sota la presid\u00e8ncia de la senyora Seti Kaliakouda, amb els nous membres i persones joves que arribaren a la Comunitat, aquesta es va desenvolupar encara m\u00e9s i amb molt bons resultats.<\/p>\n
Des de principis de 2003 fins ara, sota la presid\u00e8ncia de la senyora Maria Mitrou, el nou Consell d\u2019Administraci\u00f3 de la Comunitat, amb els migrats recursos econ\u00f2mics de qu\u00e8 disposa, ha aconseguit fites molt altes.<\/p>\n
Per comen\u00e7ar, la Comunitat va llogar un local propi on els seus membres poden reunir-se per trobar-se i parlar entre ells, i celebrar actes festius.<\/p>\n
Va refundar l\u2019escola grega, una biblioteca amb llibres escolars grecs i, gr\u00e0cies als seus esfor\u00e7os, va venir un mestre designat des de Gr\u00e8cia. Aix\u00ed, avui, a m\u00e9s de la llengua grega, s\u2019ensenyen balls, cants grecs, etc\u2026<\/p>\n
Es celebren reunions que donen als membres l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer-se i desenvolupar els corresponents vincles de coneixement entre els grecs de Barcelona.<\/p>\n
Tamb\u00e9 gr\u00e0cies a la seva preocupaci\u00f3, ve peri\u00f2dicament un sacerdot de la metr\u00f2poli de Madrid i es celebra la Lit\u00fargia, especialment en els dies de gran festa, que, al mateix temps, es celebren segons els usos i costums grecs, amb menjar, balls i can\u00e7ons grecs.<\/p>\n
Esperem, doncs, que la nostra Comunitat continu\u00ef present entre la societat espanyola amb el mateix entusiasme i amb encara m\u00e9s dinamisme, i que es perpetu\u00ef a trav\u00e9s dels joves grecs barcelonins de dem\u00e0.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s tot el que ateny a la nostra petita comunitat, que ben aviat celebrar\u00e0 el 27 aniversari de la fundaci\u00f3 i, si el segador no est\u00e9n la seva m\u00e0, encara se\u2019n podran escriure diverses p\u00e0gines m\u00e9s.<\/p>\n
Barcelona, 15 de novembre de 2008<\/p>\n
Panayotis Yannelis<\/p>\n
Cofundador i membre de la Comunitat<\/p>\n
","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Abans de la segona guerra mundial, quan Barcelona era encara una ciutat petita, ja existia una pres\u00e8ncia grega tant en el terreny comercial com en el social. Hi va haver grans empreses que van deixar els seus noms, i algunes encara existeixen avui en dia. Segons not\u00edcies que tenim, les primeres fam\u00edlies gregues es van…<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"parent":20,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"nf_dc_page":"","footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1074,"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/1074"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comgregacat.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}